FONS MEDIEVAL DE L’ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA

Emmarcat dins l'Arxiu General del Col•legi de Notaris de Catalunya i vinculat a la institució notarial des de la seva creació, l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) és integrat pels protocols de més de cent anys de la capital catalana i esdevé, amb escreix, el primer arxiu de protocols de l'Estat, per l'antiguitat, la continuïtat, la riquesa i la transcendència dels seus fons, i pot comparar-se al de Gènova, potser el primer del món. Per tant, l'AHPB és un centre actiu d'investigació i estudi, una institució viva, dinàmica, oberta als nombrosos usuaris especialitzats que ens visiten, àgil en el servei i connectada amb les universitats i les institucions culturals. Els fons documentals i la seva difusió El nombre total de volums de l'Arxiu General supera els 85.000, corresponents a uns 1.700 notaris. D'aquest total, més de 40.000 són centenaris i integren, per tant, l'Arxiu Històric. El registre notarial més antic és del final del mateix segle XIII (any 1297), moment en què s'articula i es consolida a Catalunya la institució notarial. I, a partir de mitjan segle XIV, compta amb unes més que notables i continuades sèries documentals, amb 5.305 registres anteriors a l'any 1500, fet del tot remarcable. A més de les sèries generals de protocols, l'arxiu disposa d'algunes escrivanies especials, fruit de l'activitat específica del notari, com ara l'Escrivania de Marina, la d'Amortització i Venda de Béns Nacionals, la d'Hisenda o la de Reial Intendència. Com també d'una secció de Notaries foranes, integrada per registres d'una vuitantena de poblacions de Catalunya, el més antic dels quals és el de Sant Pere d'Ossor (1283-1292), i una notable col•lecció de pergamins, amb unes 1.700 unitats, dels segles XII al XVII. Recordem que el protocol és, sens cap dubte, el tipus documental que millor reflecteix la "vida", en sentit ampli, d'una col•lectivitat. I això és així atès el fort arrelament de la institució notarial al país, quan el notari arribava fins a l'indret més petit i allunyat i fins al negoci jurídic més insignificant, i esdevingué una figura clau en l'articulació de les estructures socials, tant als medis urbans com rurals. El protocol és com una "finestra" oberta a la vida, i el cert és que forneix material per a qualsevol aspecte històric, jurídic o filològic, sense límits possibles. El projecte de digitalització del fons medieval El projecte de digitalització i microfilmació dels protocols medievals de l'AHPB és pioner a l'Estat espanyol, amb un abast molt ampli, pel fet que inclou tots els protocols anteriors a l'any 1500, amb un total de 5.305 registres o volums. D'aquesta manera, es digitalitzaran, en un termini inicialment programat en quatre anys i amb l'equipament tècnic instal•lat a les mateixes dependències del Col•legi de Notaris, un total de 5.305 volums o registres notarials, des del final del segle XIII fins al 1500. En síntesi, el procediment establert és el següent: • En primer lloc, d'acord amb un càlcul previ aproximat, s'obtindran més d'un milió d'imatges individuals, en color RGB i format Tiff, a 300 dpi de resolució al 100% de l'original. Aquesta gravació màster, amb la indexació corresponent, tindrà una funció de preservació. • A partir de les imatges digitalitzades es confeccionarà, en segon lloc, al final de cada fase segons la programació, el microfilm en bobina de 35 mm, de cara a disposar d'una còpia de major seguretat. • I, en tercer lloc, s'editarà també, a més de l'arxiu màster de preservació, un arxiu de consulta en PDF d'aquestes imatges, per tal de facilitar l'accés als usuaris de l'arxiu, i això mitjançant la instal•lació de pantalles a la sala de consulta connectades a un servidor central.